LA JOVE COMPANYIA Je m'appelle Gemma Pèl

Qui som?

Som els Joves Plus del curs 2009-2010 que estem estudiant a l'Escola de Teatre EL GALLINER de Girona. Estem dins el grup Joves Plus perquè tots ja havíem estudiat teatre abans dins o fora de l'Escola i tenim entre 17 i 20 anys.

Integrants del curs/actors: Clara Heras, Maria Hernández, Esteve Holgado, Elisabet Marcè, Pau Mercader, Sílvia Mestras, Anna de Palol, Lola Pérez, Víctor Robledillo, Òscar Romera, Cristina Soler, Bárbara Fernández, Jasmina Garcia.
Professora/directora: Marta Montiel.


Aquest és el logo de la Companyia dissenyat per
Esteve Holgado, estudiant de Belles Arts.

I aquests som nosaltres:

I la nova incorporació al grup, l'Anna, que ja feia Joves Plus l'any passat:

QUÈ FEM?

Estem creant un espectacle que es podrà veure quan es presentin els tallers de l'escola durant el mes de juny a La Planeta. I potser abans...
El procés de creació està sent molt gratificant per a tots nosaltres i per això tenim unes ganes boges de compartir el nostre camí cap a la materialització de l'obra sencera.
Cadascú de nosaltres s'ocupa d'unes tasques concretes ja que les aptituds del grup són molt variades. Uns estudien Comunicació Audiovisual, els altres Educació Musical, els altres Psicologia, Fotografia, Estètica, Dansa, Cant, Disseny,... Gràcies a aquesta varietat podem repartir-nos les funcions que es necessiten per a la creació d'una obra de teatre.

PRIMERS COL·LABORADORS en la creació de l'obra.

Hem volgut apropar-nos a dues persones que quan eren molt petites van viure la Guerra Civil i van créixer durant la postguerra. La nostra obra no tractarà la memòria històrica però sí que en algun moment volem mostrar un contrast molt evident entre dues èpoques no gaire llunyanes. Coneixem el que vivim nosaltres però, i el que van viure els nostres avis? El que menjaven, com es protegien del fred, com estudiaven, com es desplaçaven,... Tot i tenir avis propers moltes vegades no tenim la predisposició d'escoltar les seves experiències o bé ells no tenen ganes de recordar moments ja passats.
La Carme Masdevall de Banyoles i en Pere Mercader de Campdorà han respost gentilment a les nostres curiositats.

PERE MERCADER, Campdorà.

"Ui! I matàvem alguna ovella i la repartíem, sí, vam tenir sort perquè teníem ramat i vam tenir sort de la gent que se refugiava per anar a engegar, diguéssim, les ovelles, perquè era molt perillós allò.
Estava prohibit menjar pà davant de la gent, sí, perquè escolti, hi havia tanta gana! I passava, suposem, un pobre i li donaves menjar i si se sabia te tancaven a la presó."

Estem tristos perquè en Pere Mercader, el dimarts passat dia 26 de gener ens va deixar. Lamenten molt aquesta pèrdua perquè vam tenir l'oportunitat de conèixer la seva amabilitat i generositat quan ens va explicar la seva experiència sobre els temps passats de la guerra.

CARME MASDEVALL, Banyoles.

"...I quan era petita per a anar a dormir, teníem una finestra que tenia uns forats així, grossos, que hi passava tot l’aire. I agafàvem parracs de roba i tapàvem aquells forats. Després al vespre la mare ja tenia un rajol per cada un, un rajol, el posava al foc, perquè es veu que a terra en teníem, i s’escalfava. Llavors amb un parrac de roba l’embolicaves ben embolicat, perquè era cremat, no, i llavors anàvem al llit amb aquell rajol i ens el posàvem als peus i aixi ens escalfàvem..."

Després d'escoltar les seves experiències, ens endinsem a un altre terreny molt diferent que no té res a veure amb el passat.

I LA PROPERA CONEIXENÇA SERÀ...

Què en sabem del que els passa als gossos llebrers? Aquests gossos poden córrer a una velocitat molt gran i a més tenen una visió esteoroscòpica, és a dir, un camp de visió molt més gran que la resta de gossos. Aquestes dues característiques fan que siguin gossos molt bons per a la cacera i per a les curses. Hi ha persones que els tenen per guanyar diners fent apostes a les curses. Però què els fan quan perden una aposta important o bé quan ja no rendeixen i no els dónen cap profit? Aquests gossos pateixen tortures molt bèsties: quan ja no són útils, pateixen les monstruositats de les persones que els castiguen.

Si entreu en aquestes pàgines podreu conèixer de què us estem parlant:
http://www.sosgalgos.com/
http://www.galgos112.com/

EN TURO!

Un gos llebrer que va ser adoptat en una protectora per unes persones que estimen i respecten els animals. En Turo, quan va ser adoptat ara farà dos anys, era molt esquiu i poruc amb les persones. Té cicatrius a les potes i a la resta del cos per les tortures que va patir. Ara, després de mesos de respecte i confiança s'ha anat familiaritzant més amb els nous amos i és més afectuós. Mireu-lo! I quan corre és preciós!




però què representa en TURO dins la nostra propera obra? Per què us parlem dels maltractaments que reben el pobres gossos llebres?