El fet és que la companyia començarà la creació d'un nou espectacle a partir del dia 2 d'octubre.Un espectacle del que s'espera que serà una obra que farà història entre les obres que fan història.
divendres, 10 de setembre del 2010
NO TORNEM AL SETEMBRE!
Doncs no, Je m'appelle Gemma Pèl no torna al setembre, perquè per tornar fa falta marxar i a nosaltres no ens fan fora ni de casa.
El fet és que la companyia començarà la creació d'un nou espectacle a partir del dia 2 d'octubre.Un espectacle del que s'espera que serà una obra que farà història entre les obres que fan història.
El fet és que la companyia començarà la creació d'un nou espectacle a partir del dia 2 d'octubre.Un espectacle del que s'espera que serà una obra que farà història entre les obres que fan història.
dimarts, 24 d’agost del 2010
GEMMA PÈL al FITAG!
Els dies 25, 26 i 27 d'agost a les 22h podeu veure l'espectacle Gemma Pèl a la sala l'alternatiu del FITAG (1r pis de la Casa de Cultura de Girona).
L'entrada és GRATUÏTA. Podeu recollir-la a les 21h a la mateixa Casa de Cultura!
Us hi esperem!!
L'entrada és GRATUÏTA. Podeu recollir-la a les 21h a la mateixa Casa de Cultura!
Us hi esperem!!
dimecres, 4 d’agost del 2010
TRÀILER - Gemma Pèl
Per a tots aquells que no hagin vingut a veure el nostre espectacle, i pels que sí, aquí teniu el tràiler de l'obra. Un petit tast on podreu veure els actors i les actrius i retalls de les escenes. Esperem que amb el tràiler s'us posin els PÈLS de punta i us agafin ganes de venir-nos a veure.
dimarts, 1 de juny del 2010
DISSABTE 12 DE JUNY
GEMMA PÈL, dissabte 12 de juny a les 21.45h. podreu veure el taller de JOVES PLUS d' EL GALLINER a la LA PLANETA.
Un grup d’amics espera l'Hèctor en un espai nou. Perspectives d’una gran nit. Al principi tot és tenyit de lleugeresa i quotidianitat. Però un seguit d'esdeveniments els sobrepassarà. Cadascú amagarà com podrà les seves debilitats: en silenci, proclamant el contrari, enganyant-se, projectant-se en un altre,...
Uns fets inesperats els paralitzarà. A poc a poc, tot s’esquitxa de sang. Haurà estat un dia inoblidable, cal que ho sigui per a tots.
"Quan més públic tingui més bé m’ho passo. M’agrada ensenyar-los el que m’agrada fer, m’agrada saber que passen una bona estona i d’aquesta manera ells també m’emplenen a mi, em posen a prova perquè ho faci el millor possible." Lola Pérez.
"El públic té ganes de tenir-nos a nosaltres..." Esteve Holgado.
"No n'estic segura. És a dir es clar que tinc ganes de tenir públic, però els vull demostrar que el nostre projecte és genial (perquè crec que és molt bo i si es mira amb deteniment i s'aprofundeix en el per què de les coses, és una història molt bona que va més enllà d'un grup de joves que es traumatitzen perquè veuen un cadàver).Però no vull públic si no han de veure com n'és de bona l'obra, perquè no es fa prou bé com per veure la profunditat que té." Bárbara Fernández.
"I tant! Crec que fins que no l’haguem fet amb públic no estarem satisfets del treball que hem fet." Pau Mercader.
"Tinc moltes ganes de tenir públic, però moltes..." Òscar Romera.
"Realment sí que tinc ganes de tenir públic, ja que és bàsicament el que em motiva (a mi i suposo que als meus companys també) a fer el meu personatge al màxim, i ficar-me a la pell de la Trini, sentir-ho de veritat..." Sílvia Mestras.
Un grup d’amics espera l'Hèctor en un espai nou. Perspectives d’una gran nit. Al principi tot és tenyit de lleugeresa i quotidianitat. Però un seguit d'esdeveniments els sobrepassarà. Cadascú amagarà com podrà les seves debilitats: en silenci, proclamant el contrari, enganyant-se, projectant-se en un altre,...Uns fets inesperats els paralitzarà. A poc a poc, tot s’esquitxa de sang. Haurà estat un dia inoblidable, cal que ho sigui per a tots.
"Quan més públic tingui més bé m’ho passo. M’agrada ensenyar-los el que m’agrada fer, m’agrada saber que passen una bona estona i d’aquesta manera ells també m’emplenen a mi, em posen a prova perquè ho faci el millor possible." Lola Pérez.
"El públic té ganes de tenir-nos a nosaltres..." Esteve Holgado.
"No n'estic segura. És a dir es clar que tinc ganes de tenir públic, però els vull demostrar que el nostre projecte és genial (perquè crec que és molt bo i si es mira amb deteniment i s'aprofundeix en el per què de les coses, és una història molt bona que va més enllà d'un grup de joves que es traumatitzen perquè veuen un cadàver).Però no vull públic si no han de veure com n'és de bona l'obra, perquè no es fa prou bé com per veure la profunditat que té." Bárbara Fernández.
"I tant! Crec que fins que no l’haguem fet amb públic no estarem satisfets del treball que hem fet." Pau Mercader.
"Tinc moltes ganes de tenir públic, però moltes..." Òscar Romera.
"Realment sí que tinc ganes de tenir públic, ja que és bàsicament el que em motiva (a mi i suposo que als meus companys també) a fer el meu personatge al màxim, i ficar-me a la pell de la Trini, sentir-ho de veritat..." Sílvia Mestras.
dimecres, 14 d’abril del 2010
Fotografies Espectacle
Aquí teniu les magnífiques fotos de l'obra: JE M'APPELLE GEMMA PÈL
Fotografies fetes per Marcel Asso
Fotografies fetes per Marcel Asso
dimarts, 23 de març del 2010
Dos col·laboradors més
Ells també ens han ajudat en alguna de les tasques de la Companyia.
Us els presentem:
En Pau Ayats ens ha ajudat en la gravació de les veus dels nostres avis.
En Sergi Torrecilla ens ha fet el disseny de llums i l'espai sonor.
En Pau Ayats ens ha ajudat en la gravació de les veus dels nostres avis. 
En Sergi Torrecilla ens ha fet el disseny de llums i l'espai sonor. En nom de la Companyia els donem les gràcies per la seva col·laboració.
Sense els nostres col·laboradors, el que fem no seria possible!!!!
Moltes gràcies!!!!!!
dimecres, 17 de març del 2010
Construcció i decoració del moble per l'espectacle
L'abans...
El nostre col·laborador, en Ricard Montiel ens va construir aquest moble que utilitzarem a l'espectacle, és un moble amb secret...
I el després...
A l'escola ens vam encarregar de donar-li aquest toc antic amb pintura.
Al final ha quedat xulo, no trobeu?
Anem a veure el procés:
Aquí ens teniu a tots els components de la Companyia, embrutint-nos una mica...
dijous, 11 de març del 2010
Els actors de Je m'appelle Gemma Pèl
Aquí ens teniu:
Anna de Palol Coma
19 anys
Li agrada el teatre, la literatura, la poesia, la psicologia, les persones, el món.
A la Companyia:
L'Anna s'ocupa de les feines de Gestió i Organització en relació al muntatge.
Bárbara Fernández
18 anys
Li agrada principalment actuar, però moltes altres coses... ah... i el Barça!!!
A la Companyia:
La Bárbara s'encarrega del Vestuari i la Utilleria. També aporta la visió necessària... i moltes ganes de treballar.
Jasmina Garcia Pizarro
17 anys
Li agrada el circ, la dansa, la música, el teatre, el cant...
A la Companyia:
La Jasmina s'encarrega del treball audiovisual: fer trailers, editatge de videos, bàsicament muntatge audiovisual.
Clara Heras Bofill
Maria Hernández Giralt
20 anys
Li agrada molt el teatre, la música i el ball. També el maquillatge de decoració.
A la Companyia:
La Clara s'ocupa del Maquillatge i és l'Assessora de Cant.
Maria Hernández Giralt
18 anys
Li agrada molt la música, de fet toca el piano des de fa molt temps. També li agrada molt ballar, va fer dansa contemporània un temps, li agrada molt menjar coses bones. Li agrada el teatre i també esquiar.
A la Companyia:
La Maria s'ocupa del Vestuari i la Utilleria. També aporta molta energia i moltes ganes de fer coses, a més creu que pot ajudar en tot una mica.
Esteve Holgado Moreno
18 anys
Li agrada el teatre i l'art en general
A la Companyia:
L'Esteve s'ocupa del Maquillatge i l'Assessorament de Cant.
Elisabet Marce Casanovas
17 anys
Li agrada la música, les pel·lis, el teatre i especialment els musicals.
A la Companyia:
L'Elisabet és l'ajudant de realització en el treball audiovisual.
Pau Mercader Serra
17 anys
Li agradaria arribar a ser un bon actor.
A la Companyia:
El Pau s'ocupa de la Creació i Construcció de l'Escenografia.
Silvia Mestras Abellan
19 anys
Li agrada el teatre, especialment la interpretació i la posada en escena (i també anar al teatre, és clar!). El cinema i la lectura són dues aficions molt importants per a ella. El que més l'interessa ara és la psicologia.
A la Companyia:
La Silvia és l'Assessora de Moviment. També aporta bones idees, diversitat, diversió i bona interpretació.
Lola Pérez Micó
17 anys
Li agrada el teatre, la música i la dansa; són la seva vida. De gran... vol menjar-se el món!
A la Companyia:
La Lola s'ocupa del treball fotogràfic. També aporta optimisme, ganes de fer coses, somriures, confiança i treball!
Víctor Robledillo Rabaneda
Òscar Romera Fernández
19 anys
Li apassiona el món el teatre, la música i els balls en general.
A la Companyia:
El Víctor s'ocupa del treball de difusió.
Òscar Romera Fernández
18 anys
Li agrada la música, dibuixar, la fotografia, sortir de festa i encara que sembli increïble, el teatre.
A la Companyia:
L'Òscar s'ocupa de l'espai sonor i els llums. També s'encarrega d'actualitzar el Facebook. Aporta optimisme, idees i ganes de seguir endavant.
Cristina Soler i Cos
17 anys
Li agrada la dansa, la moda, el teatre i el saxòfon
A la Companyia:
La Cristina ajuda en la dramatúrgia i fa el disseny escenogràfic.
Marta Montiel Pérez
29 anys
Actriu, Professora i Directora de la Companyia Je m'appelle Gemma Pèl
La Marta ha realitzat la dramaturgia i ens ha dirigit.
A part de tot això, ella s'encarrega de... tota la resta.
Un dels nostres col·laboradors...
dimecres, 24 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
EL TIO PACO
L' oncle Paco és l' última incorporació del grup. Ja que no li agrada 
ser fotografiat (per motius desconeguts), aquests són els únics dibuixos que el retraten, fets per en Pep, el seu nebot.
ser fotografiat (per motius desconeguts), aquests són els únics dibuixos que el retraten, fets per en Pep, el seu nebot.
diumenge, 24 de gener del 2010
diumenge, 10 de gener del 2010
LA JOVE COMPANYIA Je m'appelle Gemma Pèl
Qui som?
Som els Joves Plus del curs 2009-2010 que estem estudiant a l'Escola de Teatre EL GALLINER de Girona. Estem dins el grup Joves Plus perquè tots ja havíem estudiat teatre abans dins o fora de l'Escola i tenim entre 17 i 20 anys.
Integrants del curs/actors: Clara Heras, Maria Hernández, Esteve Holgado, Elisabet Marcè, Pau Mercader, Sílvia Mestras, Anna de Palol, Lola Pérez, Víctor Robledillo, Òscar Romera, Cristina Soler, Bárbara Fernández, Jasmina Garcia.
Professora/directora: Marta Montiel.
Aquest és el logo de la Companyia dissenyat per
Esteve Holgado, estudiant de Belles Arts.
http://www.sosgalgos.com/
http://www.galgos112.com/
EN TURO!
Un gos llebrer que va ser adoptat en una protectora per unes persones que estimen i respecten els animals. En Turo, quan va ser adoptat ara farà dos anys, era molt esquiu i poruc amb les persones. Té cicatrius a les potes i a la resta del cos per les tortures que va patir. Ara, després de mesos de respecte i confiança s'ha anat familiaritzant més amb els nous amos i és més afectuós. Mireu-lo! I quan corre és preciós!
però què representa en TURO dins la nostra propera obra? Per què us parlem dels maltractaments que reben el pobres gossos llebres?
Som els Joves Plus del curs 2009-2010 que estem estudiant a l'Escola de Teatre EL GALLINER de Girona. Estem dins el grup Joves Plus perquè tots ja havíem estudiat teatre abans dins o fora de l'Escola i tenim entre 17 i 20 anys.
Integrants del curs/actors: Clara Heras, Maria Hernández, Esteve Holgado, Elisabet Marcè, Pau Mercader, Sílvia Mestras, Anna de Palol, Lola Pérez, Víctor Robledillo, Òscar Romera, Cristina Soler, Bárbara Fernández, Jasmina Garcia.
Professora/directora: Marta Montiel.
Aquest és el logo de la Companyia dissenyat per
Esteve Holgado, estudiant de Belles Arts.
I aquests som nosaltres:
I la nova incorporació al grup, l'Anna, que ja feia Joves Plus l'any passat:
QUÈ FEM?
Estem creant un espectacle que es podrà veure quan es presentin els tallers de l'escola durant el mes de juny a La Planeta. I potser abans...
El procés de creació està sent molt gratificant per a tots nosaltres i per això tenim unes ganes boges de compartir el nostre camí cap a la materialització de l'obra sencera.
Cadascú de nosaltres s'ocupa d'unes tasques concretes ja que les aptituds del grup són molt variades. Uns estudien Comunicació Audiovisual, els altres Educació Musical, els altres Psicologia, Fotografia, Estètica, Dansa, Cant, Disseny,... Gràcies a aquesta varietat podem repartir-nos les funcions que es necessiten per a la creació d'una obra de teatre.
PRIMERS COL·LABORADORS en la creació de l'obra.
Hem volgut apropar-nos a dues persones que quan eren molt petites van viure la Guerra Civil i van créixer durant la postguerra. La nostra obra no tractarà la memòria històrica però sí que en algun moment volem mostrar un contrast molt evident entre dues èpoques no gaire llunyanes. Coneixem el que vivim nosaltres però, i el que van viure els nostres avis? El que menjaven, com es protegien del fred, com estudiaven, com es desplaçaven,... Tot i tenir avis propers moltes vegades no tenim la predisposició d'escoltar les seves experiències o bé ells no tenen ganes de recordar moments ja passats.
La Carme Masdevall de Banyoles i en Pere Mercader de Campdorà han respost gentilment a les nostres curiositats.
PERE MERCADER, Campdorà.
"Ui! I matàvem alguna ovella i la repartíem, sí, vam tenir sort perquè teníem ramat i vam tenir sort de la gent que se refugiava per anar a engegar, diguéssim, les ovelles, perquè era molt perillós allò.
Estava prohibit menjar pà davant de la gent, sí, perquè escolti, hi havia tanta gana! I passava, suposem, un pobre i li donaves menjar i si se sabia te tancaven a la presó."
Estem tristos perquè en Pere Mercader, el dimarts passat dia 26 de gener ens va deixar. Lamenten molt aquesta pèrdua perquè vam tenir l'oportunitat de conèixer la seva amabilitat i generositat quan ens va explicar la seva experiència sobre els temps passats de la guerra.
CARME MASDEVALL, Banyoles.
"...I quan era petita per a anar a dormir, teníem una finestra que tenia uns forats així, grossos, que hi passava tot l’aire. I agafàvem parracs de roba i tapàvem aquells forats. Després al vespre la mare ja tenia un rajol per cada un, un rajol, el posava al foc, perquè es veu que a terra en teníem, i s’escalfava. Llavors amb un parrac de roba l’embolicaves ben embolicat, perquè era cremat, no, i llavors anàvem al llit amb aquell rajol i ens el posàvem als peus i aixi ens escalfàvem..."
Després d'escoltar les seves experiències, ens endinsem a un altre terreny molt diferent que no té res a veure amb el passat.
I LA PROPERA CONEIXENÇA SERÀ...
Què en sabem del que els passa als gossos llebrers? Aquests gossos poden córrer a una velocitat molt gran i a més tenen una visió esteoroscòpica, és a dir, un camp de visió molt més gran que la resta de gossos. Aquestes dues característiques fan que siguin gossos molt bons per a la cacera i per a les curses. Hi ha persones que els tenen per guanyar diners fent apostes a les curses. Però què els fan quan perden una aposta important o bé quan ja no rendeixen i no els dónen cap profit? Aquests gossos pateixen tortures molt bèsties: quan ja no són útils, pateixen les monstruositats de les persones que els castiguen.
Si entreu en aquestes pàgines podreu conèixer de què us estem parlant:http://www.sosgalgos.com/
http://www.galgos112.com/
EN TURO!
Un gos llebrer que va ser adoptat en una protectora per unes persones que estimen i respecten els animals. En Turo, quan va ser adoptat ara farà dos anys, era molt esquiu i poruc amb les persones. Té cicatrius a les potes i a la resta del cos per les tortures que va patir. Ara, després de mesos de respecte i confiança s'ha anat familiaritzant més amb els nous amos i és més afectuós. Mireu-lo! I quan corre és preciós!
però què representa en TURO dins la nostra propera obra? Per què us parlem dels maltractaments que reben el pobres gossos llebres?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)