Un grup d’amics espera l'Hèctor en un espai nou. Perspectives d’una gran nit. Al principi tot és tenyit de lleugeresa i quotidianitat. Però un seguit d'esdeveniments els sobrepassarà. Cadascú amagarà com podrà les seves debilitats: en silenci, proclamant el contrari, enganyant-se, projectant-se en un altre,...Uns fets inesperats els paralitzarà. A poc a poc, tot s’esquitxa de sang. Haurà estat un dia inoblidable, cal que ho sigui per a tots.
"Quan més públic tingui més bé m’ho passo. M’agrada ensenyar-los el que m’agrada fer, m’agrada saber que passen una bona estona i d’aquesta manera ells també m’emplenen a mi, em posen a prova perquè ho faci el millor possible." Lola Pérez.
"El públic té ganes de tenir-nos a nosaltres..." Esteve Holgado.
"No n'estic segura. És a dir es clar que tinc ganes de tenir públic, però els vull demostrar que el nostre projecte és genial (perquè crec que és molt bo i si es mira amb deteniment i s'aprofundeix en el per què de les coses, és una història molt bona que va més enllà d'un grup de joves que es traumatitzen perquè veuen un cadàver).Però no vull públic si no han de veure com n'és de bona l'obra, perquè no es fa prou bé com per veure la profunditat que té." Bárbara Fernández.
"I tant! Crec que fins que no l’haguem fet amb públic no estarem satisfets del treball que hem fet." Pau Mercader.
"Tinc moltes ganes de tenir públic, però moltes..." Òscar Romera.
"Realment sí que tinc ganes de tenir públic, ja que és bàsicament el que em motiva (a mi i suposo que als meus companys també) a fer el meu personatge al màxim, i ficar-me a la pell de la Trini, sentir-ho de veritat..." Sílvia Mestras.
